Condensat de Bose-Einstein

Un condensat de Bose-Einstein (abreviat BEC de l'anglès Bose–Einstein condensate) és un estat de la matèria format per bosons refredats a temperatures molt properes al zero absolut (−273,15 °C). En aquestes condicions, una gran part dels àtoms cauen a l'estat quàntic més baix, permetent que els efectes quàntics esdevinguin aparents en una escala macroscòpica. Un BEC es forma refredant un gas de densitat extremadament baixa (unes 100.000 vegades menys dens que l'aire normal) a temperatures molt baixes. Aquest estat va ser predit per primera vegada, de format general, entre 1924 i 1925 per Albert Einstein seguint i acreditant un article pioner de Satyendra Nath Bose en el nou camp avui conegut com a estadística quàntica. El primer d'aquests condensats va ser produït per Eric Cornell i Carl Wieman el 1995 a la Universitat de Colorado a Boulder, al laboratori NIST-JILA, fent servir un gas d'àtoms de rubidi refredats fins a 170 nanokelvins (nK). Més tard aquell any, Wolfgang Ketterle del MIT va produir un BEC utilitzant àtoms de sodi. L'any 2001 Cornell, Wieman i Ketterle van compartir el Premi Nobel de Física «per l'assoliment de la condensació de Bose-Einstein en gasos diluïts d'àtoms alcalins, i pels primers estudis fonamentals de les propietats dels condensats».


From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne